Cal buscar els antecedents primitius de l'Agrupació Musical l'Artística en les dues bandes de música que existien a Monòver en el primer quart d'aquest segle: La Constància i La nova.

La constància es tracta d'una societat musical que, segons les fonts consultades, ja funcionava a la fi del segle XIX i que, per tant, cal considerar com la banda més antiga de Monòver. Dirigida successivament per Abelardo López i Juan Amo, va aconseguir un alt nivell de qualitat que demostren les nombroses actuacions dins i fora de la nostra població i el reforç prestat per molts dels seus components en altres agrupacions musicals de l'època.

D'altra banda, La Nova és el nom amb què es va tornar a nomenar l'any 1920 l'entitat musical juvenil fundada per Pascual Miralles Centenero anomenada La Herbeta. Pascual també va fundar i va dirigir una orquestra de cambra que va funcionar al llarg de la dècada dels trenta i que realitzava actuacions en el casino de Monóvar. Des de 1906 fins a 1928, així doncs, Monòver va acollir les actuacions de dues bandes de música, una composta per gent gran i veterana i l'altra formada per membres més joves.

La Constància, que havia tingut una rica i dilatada trajectòria artística, veu disminuït el seu nombre de músics progressivament al llarg de la dècada dels vint a causa de la desaparició dels seus components per diferents raons. Aquesta notable disminució provoca la decisió de la Constància de proposar a Pascual Miralles, fundador i director de la Nova, el caràcter juvenil de la qual havia canviat amb el pas dels anys i la consegüent maduració dels seus components, la fusió de les dues agrupacions en una única i nova associació musical. És així que es crea L'Artística l'any 1928 sota la presidència de Francisco Corbí Martínez, que havia creat la Fundació Corbí, i la direcció de Juan Amo, que s'havia ocupat anteriorment de la Constància.

La presentació oficial de l'agrupació es va celebrar amb un concert que va tindre lloc en el Teatre Principal de Monòver en 1932 i en el qual es va estrenar la bandera de l'entitat. Malgrat això, ja hi havia hagut actuacions durant tot l'any anterior. L'Artística assajava llavors en un local del carrer Sant Antoni compartit amb un grup de teatre. Fins a la guerra civil, va ser dirigida, en primer lloc per Juan Amo que posteriorment va ser substituït per Almiñana durant molt poc temps. Finalment, Daniel de Nueda es va convertir en el nou i definitiu director en 1929.

Fruit de l'enorme activitat d'aquella època va ser la publicació de la revista musical Musicografía des de Maig de 1933 fins a juny de 1936, en la qual van col·laborar músics i crítics molt rellevants així com Amadeo Vives, José Subirá, Arbós i Vila d'entre els més destacats.

Després del parèntesi de la Guerra Civil, L'Artística torna a juntar-se sota la batuta del director Asensi, que va ser rellevat més endavant per Leopoldo Gomis Ubeda, membre de la Banda Municipal de València. Però aquesta etapa immediatament posterior al triomf franquista va ser molt breu: una vegada realitzada la presentació oficial de la banda reestructurada a l'agost de 1940 novament en el Teatre Principal, l'activitat es va interrompre al cap de tres anys i L'Artística va desaparèixer.

El motiu de la dissolució de l'agrupació en 1943 radica en la decisió del nou govern municipal franquista de rescindir el contracte segons el qual L'artística actuava en les festes populars i altres celebracions públiques a canvi d'unes subvencions anuals. El propòsit de l'ajuntament consistia en la creació d'una escola de música municipal que impartira un ensenyament musical en general i que al mateix temps albergara la nova banda de música municipal. La direcció de l'escola va ser a càrrec de Don Eduardo Panach Ramos que era com Gomis Ubeda, component de la Banda Municipal de València.

No obstant això, el funcionament real d'aquesta entitat dependent de l'Ajuntament distava bastant de l'objectiu inicial amb el qual va ser impulsada: en realitat, La Banda Municipal, integrada per antics components de l'Artística, societat musical desapareguda, era la meta de l'escola de música i per tant no treballaven de manera autònoma. Per contra, únicament s'admetien i es preparaven alumnes amb l'única finalitat d'incorporar-se posteriorment a les files de la Banda Municipal. Les divergències entre l'òrgan directiu de l'agrupació i el govern municipal van provocar que la Banda Municipal desapareguera l'any 1961.

Després de dos anys de preparació, L'Artística efectua la seua primera actuació el 2 d'abril 1972, Diumenge de Pasqua. Aquell matí van debutar 28 músics, alguns veterans i altres principiants, que van desfilar des de la Plaça l’Exconvent fins a l'església als concordes del primer pasdoble de l'etapa moderna.

L'entitat va tindre diversos locals de classes i assajos durant els primers anys: a part del primer que ja s'ha dit, els següents estaven situats a en una part de l’Exconvent i cedida pel capellà on es lubrifica més tard la seu de la« Penya Gent de Xispa» i el club Taurí; un garatge en l'antiga Fonda «Felip V»; el pis localitzat a dalt d'on es trobava la botiga Loly’s Sport i, finalment, la part superior del mercat central, cedida per l'ajuntament i que l'agrupació va haver de condicionar per a aules i oficines. Este ultim local va ser la seu que va tenir la banda de música des de 1982.

L'època en què Antonio J. Ballester serà el director de l'escola de música arriba a la plenitud en el bienni 1975-1976, quan precisament L'Artística recull el seu primer premi en el certamen d'Alfes del Pi de 1975. Altres guardons aconseguits en aqueixa dècada van ser el tercer premie certamen d'Altea, el segon premi de la Diputació d'Alacant en 1976 i el tercer premi en el certamen de Benidorm de 1981.

Amb l'entrada en l'època dels huitanta la banda de música va renovant-se i abandona la tradicional gorra de l'uniforme i s'incorpora la primera dona a les files de l'agrupació, Pilar Rico, que entra a formar part de saxos alts.

La trajectòria d'Antonio J. Ballester culmina en la dimissió del seu càrrec de director a mitjans de 1982. La desfilada de vesprada de la festa de reis 5 de gener de 1983 servirà per a acomiadar-ho. Un músic de la Banda Municipal d'Alacant i de Sant Vicent del Raspeig, Ismael Bevià Torregrosa, assumeix la direcció de l'escola i la banda de Monòver.

Juntament amb el relleu de la direcció de Casildo Sanchís, que havia estat de president de la junta directiva durant catorze anys, deixa el seu càrrec. Llavors es convoquen una assemblea extraordinària de caràcter urgent, donada la crisi oberta en la junta directiva de l'entitat, els músics proclamen Julián Cambra com a president, qui renúncia al cap d'uns dies.

En una nova assemblea, els components de la banda decideixen l'elecció de Francisco Doménech, company seu i un dels primers músics que desfile el Diumenge de Pasqua 1972, per tal que s'encarregara de la presidència.

Adolfo García Falcó, trompa solista, és nomenat subdirector al final de substituir a Ismael Bevià en les ocasions en què aquest home havia de complir les seues obligacions com a músic de la Banda Municipal d'Alacant. Aquest músic jove (Adolfo García), format en L'Artística des de la infància, impulsada la creació d'una agrupació musical juvenil, donada la gran qualitat de membres joves de l'Artística que l'escola no deixa d'aportar-li, i que es concreta en la celebració d'un concert oferit el 21 de desembre de 1985.

Però aquest projecte no va tindre molt d'èxit perquè es va acordar que els músics joves havien de realitzar estudis musicals superiors i per tant , han d'estar preparats per a ocupar-se de la conducció de l'escola. Així, Adolfo García es converteix en el nou director de la banda després del concert en homenatge a Ismael Bevià que té lloc el 8 de desembre de 1986. Adolfo García estrena el seu càrrec en el festival celebrat a Dolores aqueix mateix mes. Amb ell, altres músics (Herminio Verdú Deltell, Juan Javier Granja i Rafael Sanchiz Mallebrera) estaven de professors d'instrument de fusta i de metall, respectivament, tots en substitució d'Ismael Bevià. Aquest home tornarà a l'escola de música uns anys més tard quan Herminio Verdú se'n va a Andalusia per a treballar.

En aquests onze anys, l'activitat de l'agrupació ha estat plena d'actuacions: Getafe, Elx, Vera, certàmens i festivals repartits per moltes comarques i, molt especialment, els intercanvis mantinguts amb la localitat gallega de Pontevedra i la banda de música de Chinzo. L’última estada a Galícia, en aquest cas *Silleda, va tindre lloc en 1995. El punt àlgid de l'Artística se situa l'any 1992, en què obté el 2n premi en el certamen de Camp de Criptaza. És en 1993, quan va aconseguir el 1r amb Esment d'Honor en el XXII Certamen Provincial celebrat a Rojales i el 1r Premi de la segona categoria en el XV Certamen de la Comunitat Valenciana celebrat a Cheste, que la van portar a uns nivells de qualitat musical molt elevats.

Adolfo García Falcó, manté el càrrec fins a finals de juny de 2004, que per raons personals deixa el càrrec. El nou director, Herminio Verdú Deltell que torna d'Andalusia, estrena el seu nou càrrec en el Concert d'Estiu de Juliol de 2004 (festival de bandes) celebrat a Monòver.

Actualment, la banda de música està composta per 58 músics, molts d'ells realitzen estudis en diversos conservatoris d'Alacant, Elda i Villena. Està previst que els músics que tenen estudis del conservatori o de magisteri en l'especialitat de música siguen professors per a millorar tal ensenyament. Els músics de la banda no reben cap mena d'assignació econòmica, ja que les quantitats provinents de les subvencions de la Diputació Provincial, de l'Ajuntament i de les diverses actuacions pararan a les arques de l'escola de música.